Israel declara l’estat de Guerra després de l’atac de Hamas, el poble palestí pateix les conseqüències

Un dia després del 50 aniversari de la Guerra de Yom Kipur en 1973, Hamas llança un atac sobre Israel sense precedents. Aquesta situació provoca un dels majors atacs d’Israel sobre la població de Gaza i una declaració de l’estat de guerra.

La matinada del dissabte 7 d’octubre les milícies palestines de Gaza entren en territori israelià després d’haver disparat diversos milers de coets sobre aquest. El Govern de Gaza, dirigit pel partit islamista “Hamas”, declara que és una resposta a les agressions que venen patint l’últim any els palestins a conseqüència de les incursions de l’exèrcit israelià a Gaza i Cisjordània, així com els atacs dels grups armats dels colons israelians, que han costat uns 204 morts, dels quals 37 són xiquets, així com diversos bombardejos a les ciutats de l’Autoritat Nacional Palestina.

L’operació de les milícies palestines ha sigut anomenada “tempesta de Alqsa” i té com a objectiu provocar una rebel·lió contra l’ocupació israeliana en tots els territoris que estan en mans dels palestins, incloent-hi Cisjordània.

El govern de Netanyahu ha declarat l’estat de guerra, la mobilització dels reservistes i el bombardeig massiu de la franja de Gaza per a respondre a l’ofensiva palestina, provocant milers de morts i ferits i amenaçant amb l’ocupació d’aquesta regió que intensificaria la pressió de l’ocupació militar que pateix el poble palestí.

En el 2023 el Govern ha celebrat el 75 aniversari de la fundació de l’Estat d’Israel, construït sobre l’ocupació del territori palestí, sota una neteja ètnica dels seus habitants, on desenes de milers van haver d’eixir a l’exili, acabant en camps de refugiats de diversos països àrabs. Des de llavors tots els governs israelians han aplicat la mateixa política, mantindre l’ocupació, expulsar als habitants i repartir les terres i el sòl arrabassat als colons israelians, impulsant per a això guerres contra els estats àrabs limítrofs i arrabassant-los parts del seu territori per a mantindre un cordó de seguretat que garantira l’estabilitat de l’ocupació militar de Palestina.

La resposta d’Israel a la “Tempesta de Alqsa” és similar a l’adoptada en condicions anteriors amb l’excusa que l’operació militar palestina posa en perill la seguretat israeliana, per a procedir a intensificar l’ocupació de Palestina i afeblir més la seua capacitat de resistència.

Davant aquesta situació, el Govern espanyol, la Unió Europea i els EUA han manifestat el seu suport a la guerra declarada per Israel, en nom del dret al seu defensa del seu país, oblidant les massacres que el mateix ve cometent i l’ocupació militar del territori de l’Estat Palestí. A diferència de la seua hipòcrita preocupació pels drets humans a Ucraïna i el seu defensa enfront de l’ocupació, en el cas de la guerra d’Israel no el preocupen els drets humans palestins ni l’ocupació militar que pateixen.

Des de CGT no justifiquem cap resposta bèl·lica a cap conflicte, però sí que secundem de manera rotunda l’autodefensa del poble palestí i condemnem una vegada més a l’estat genocida d’Israel i a aquells governs que, basant-se en interessos econòmics, el patrocinen deixant de costat a milers de famílies palestines que viuen sota una amenaça constant.

La CGT crida a tota la classe treballadora en l’Estat espanyol a participar en totes les convocatòries de solidaritat amb el poble palestí, i tota classe protestes que es convoquen contra la guerra declarada per l’Estat Israelià contra el poble palestí, demanant en les mateixes el següent:

-Ruptura de les relacions diplomàtiques i comercials amb l’Estat d’Israel fins que no finalitze aquesta guerra i es retire de sòl palestí.

-Ni un euro del nostre país per a aquesta guerra d’agressió i ocupació, ni lliurament d’armament o subministraments militars.

-Reconeixement d’asil i refugi per a totes les persones desplaçades per aquest conflicte, així com per a desertors i objectors.

-Immediat alliberament de tots les persones preses i presoneres polítiques palestines en presons israelianes, així com la concessió d’asil i refugi en l’Estat espanyol per a tots els lluitadors
palestins.

-Pel reconeixement del dret del poble palestí a la resistència contra l’ocupació militar israeliana del seu sòl.

La germanor entre els pobles i entre la classe treballadora ha de ser la base per a acabar amb totes les guerres en qualsevol part del món, i per a frenar els interessos de les potències econòmiques i militars.

Alto-el-foc immediat!
Solidaritat internacionalista amb el poble palestí!
Visca Palestina Lliure!

Secretariat Permanent del Comité Confederal CGT